-
De la mar brava a la mar buena. Traxedia ya inmigración nel Candás de 1840
Foi una de les mayores traxedies que se recuerden na mar asturiana, pero, inesplicablemente, son bien escasos los documentos que faen referencia a ella. La traxedia de Candás, tres la que casi un centenar d’homes nun volvieron a tierra, transita na actualidá ente la lleenda y l’imaxinariu de les xentes de mar, venceyada tamién, per…
-
Aporta a les llibreríes la segunda edición de ‘Güeli’, el llibru qu’homenaxea a les güeles asturianes
L’emocionante reconocimientu a toa una xeneración con 35 histories de güeles anónimes escrites poles sos nietes y nietos La historia de les nuestres güeles ye la historia d’heroínes anónimes que criaron, educaron y llucharon por dexanos un futuru meyor. Les sos vivencies probablemente nun vayan volver a repetise y nun hemos d’escaeceles. Por eso Puru…
-
Les recetes llambiones de Beatriz Rato: Arroz con lleche
Cada selmana vas poder atopar en optimistic-rose-tortoise.178-211-133-68.cpanel.site/les recetes llambionesde la escritora Beatriz Rato. Ingredientes: ¼ de kilo d’arroz, dos llitros de llechi, ¼ de kilo d’azucre, 50 gramos de mantega, un palu de canela, un cachu de corteya de llimón, vainilla, una cuyaradina d’anís, una yema de güevu, canela molío, un plizcu de sal. Ye…
-
Les recetes llambiones de Beatriz Rato: Biscuit de figos.
Cada selmana vas poder atopar en optimistic-rose-tortoise.178-211-133-68.cpanel.site/ les recetes llambiones de la escritora Beatriz Rato. Ingredientes: 6 yemes, 100 gramos d’azucre, 125 gramos de figos pasos, 400 gramos denata líquido. Procesu:Picar los figos cola picadora elléctrica hasta dexalos en cachinos pequeñinos. Baterles yemes y l’azucre y mecelo colos figos. Añidir la nata montada ensinazucre. Echar la miesta…
-
Les recetes llambiones de Beatriz Rato: BIZCOCHÓN DE NARANXA Y NUECES
Cada selmana vas poder atopar en optimistic-rose-tortoise.178-211-133-68.cpanel.site/les recetes llambionesde la escritora Beatriz Rato. Un yogur, dos medíes del envase del yogur d’azucre, tres medíes defarina, ½ medía d’aceite, arralladura de llimón, tres güevos, un sobre deformientu, media naranxa, 50 gramos de nueces pelaes. Procesu:Bater el yogur, l’azucre y l’aceite hasta que tea mantegoso. Añidir losAñidir…
-
Les recetes llambiones de Beatriz Rato: Almendraos de Melide
Cada selmana vas poder atopar en optimistic-rose-tortoise.178-211-133-68.cpanel.site/ les recetes llambiones de la escritora Beatriz Rato. P’hacia dieciséis almendraos: 300 gramos d’almendres molíes, 250gramos d’azucre, 3 clares de güevu, oblees. Mecer tres cuyaraes del azucre coles clares batíes a puntu ñevefuerte y, por otru lláu, el restu del azucre coles almendres molíes. Añadir a lapastia de…
-
Elisa Cuesta espón la so colección ganadora del Premiu Asturies Xoven 2019
La 30ª edición de l’Amuesa d’Artes Plástiques del Principáu, que se va inaugurase mañana, a les 19:30 hores, na sala 1 del Centru de CulturaVieyu Institutude Xixón, va esibir la obra d’Elisa Cuesta, gallardonada col PremiuAsturies Xovend’Artes Plástiques 2019, y va incluyir obres de los otros cinco creadores escoyíos nesi certame: Juan Falcón, Mon de…
-
Batéu d’oru
L’oru ufiértasenos na naturaleza de diverses formes pero, comúnmente lo que da llugar al elemental sistema del batéu ye l’aprovechamientu de los arrastres que faen les agües del ríu sobre les piedres de cuarzu que, metanes les nubes y bastiazos, ruémpen lliberando les pebides d’oru que lleven nel so interior. Estes pebides son llaminaes polos…
-
Sidería Sporting ufierta’l so menú pa esfrutar esta nuechebona
Esisten numberoses formes d’estremar chigres y restoranes: pola so calidá, preciu, esperiencia… En Sidrería Sporting dan tolos alicientes pa esfrutar de la so variada carta, ónde destaquen pexes y mariscos autóctonos, especialidaes en carnes y postres caseros. Pa estes feches tan señalaes, ufierten una carta, previu encargu, onde vamos poder tastiar dende la clásica sopa…
-
Va cuarenta años que se fundó l’Academia de la Llingua Asturiana
El pasáu 15 d’avientu de 2020, cumpliéronse 40 años dende que se creare l’Academia de la Llingua Asturiana (ALLA) al traviés del Decretu 33/1980 de 15 d’avientu del Conseyu Rexonal d’Asturies –institución preautonómica asturiana–. Por esti motivu, l’ALLA espubliza l’informe Academia de la Llingua Asturiana: 40 años de compromisu con Asturies y la so llingua…
¿Quieres recomendar algún libro?